Com ha canviat?

La ciutat de Gerunda va ser fundada fa 2000 anys. Gràcies a la seva situació estratègica era un nucli molt important per tal de controlar la Via Augusta, l’eix principal de comunicació entre Hispània i la resta de l’Imperi Romà. Els cinc segles de dominació romana van fer de Girona una ciutat amb forma triangular envoltada de muralles guiada per l’urbanisme típic romà. Avui dia encara es conserven carreus visibles prop del Convent de Sant Domènec. Posteriorment va pertànyer als visigots, època a la que es va realitzar el Concili de Girona (571 d.C).  Després va passar a mans musulmanes durant uns 70 anys per a acabar lliurant-se a l’Imperi de Carlemany l’any 785, esdevenint llavors la capital del comtat que un segle més tard fou annexionat al comtat de Barcelona per Guifré el Pilós.

Girona va ser un gran centre medieval, convertint-se en la segona ciutat de Catalunya. Va créixer als dos costats del riu Onyar,  fora del recinte emmurallat romà, donant lloc a una gran expansió urbanística i arquitectònica, amb la construcció de la Catedral Gòtica, l’Església de Sant Nicolau, el Monestir de Sant Daniel, l’Església de Sant Martí Sacosta, el Monestir de Sant Pere de Galligants, l’Església de Sant Feliu, el Convent de Sant Domènec i els Banys Àrabs. Unes noves muralles tancaren aquests barris. El Call o barri jueu també és medieval ( s.XII i XIII).

Durant els cinc segles posteriors (s.XV al S.XIX) la ciutat va patir innumerables setges, lluites i ocupacions, com per exemple l’ocupació borbònica al s.XVIII o l’ocupació francesa al s.XIX. Per aquest motiu totes les seves estructures defensives es van reforçar. Durant el s.XVI i SVII es construí la Casa de les Àligues, seu universitària. Finalment, el tombant del segle XIX va suposar una nova expansió urbanística que produí l’enderroc de la majoria de les muralles (la resta han estat restaurades). Aquesta Girona moderna sorgí des del nucli de Mercadal, formant-se en una zona més planera a l’altra banda del riu Onyar. D’aquesta època són l’antic Hospital de Santa Caterina i el vell Hospici. Cal destacar, també, els edificis modernistes i noucentistes, alguns dels quals són obra de l’arquitecte Rafael Masó l el Parc de la Devesa.

Tampoc podem oblidar que el terme de Girona s’ha vist engrandit perquè molts petits pobles se li han anat annexionant i, en els darrers anys, encara ha crescut més com a conseqüència del desenvolupament de la construcció.