 |
| L'escut de Girona |
És la capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona, situada al nord-est de Catalunya. A dades generals, fins el 2011 el municipi de Girona contava amb 97.251 habitants.
· Barris de la ciutat
 |
| Els 9 barris de Girona |
El nucli central de la Girona antiga, el Barri Vell, que resseguia els límits de la ciutat romana, és l'actual centre històric de la ciutat actualment està delimitat per la part est del Passeig de la muralla.
 |
| Mapa del Barri Vell |
 |
| Carrers del Barri Vell |
· Què podem trobar al Barri Vell?
L'Ajuntament, situat a la línia
imaginària que separa la ciutat antiga de la moderna. És tot un laberint de
passadissos, on, al fons del pati està situat el Teatre Municipal (s. XIX). És
digne de veure la Catedral de Sta. Maria, declarat monument històric artístic
nacional, per les seves característiques i història. És la catedral més ampla
de l'arquitectura gòtica del món.
 |
| Catedral de Sta. Maria |
També hi trobem l'antic
monestir benedictí de St. Pere de Galligants, un dels edificis romànics més
antics de la ciutat (actualment, la seu del Museu Arqueològic), i els Banys
Àrabs, edifici romànic antigament destinat als banys públics. La seva
estructura és una imitació dels banys musulmans medievals.
 |
| Banys Àrabs |
No podem passar sense observar l'Església de St. Feliu, un dels principals temples de la ciutat, gràcies a la seva silueta i a la devoció dels gironins; i fer un passeig per les muralles.
Un dels punts més importants d'aquesta part de Girona, és, sens dubte, el Call
Jueu, el qual és necessari visitar per poder entendre la història dels jueus a
la nostra ciutat, els primers dels quals s'instal·laren al s. IX.
 |
| Call Jueu |
Si seguim el recorregut, arribarem fins al carrer dels ciutadans, on encara avui es conserven residències senyorials d'interès arquitectònic, com l'edifici de la Fontana d'Or. Al capdavall del carrer arribem a la plaça del Vi, on trobem la casa de la Vila i la casa Carles.
 |
| Plaça del Vi |
Al costat de la catedral, ens trobem amb l'edifici gòtic
civil de Pia Almoina, un dels més impressionants de Catalunya, construït al S.
XII, amb la finalitat d' albergar i alimentar als pobres. Actualment és la seu
del col.legi oficial d'Arquitectes.
Un dels punts més concorreguts de la ciutat és la Rambla de la Llibertat, lloc ideal per una tranquil.la passejada, fer un cafè a les seves terrasses o comprar el que es desitgi en una de les variades botigues.
És també un punt de
gran interès històric el Pont de Pedra, que uneix la part antiga amb la
moderna, i un dels millors llocs per poder observar una de les imatges més
representatives i espectaculars de la ciutat, les façanes de les cases sobre el
riu Onyar, i dels ponts que el travessen.
També trobem edificis interessants a
la part nova de Girona, com l'edifici de la Farinera Teixidor, o de la Punxa,
obres de l'emblemàtic arquitecte Rafael Masó.
 |
| Riu Onyar amb el pont de ferro i les seves cases de colors |
· Quines festes locals celebren?
Sempre és un bon moment per fer una visita a Girona, però si podem venir al
maig, serem testimonis d'un dels actes amb més bellesa de la ciutat, la
tradicional exposició de flors, quan tot el casc antic s'omple de flors,
transformant la visita al mateix en un ambient d'olors i colors, que ens faran
l'estada molt més agradable.
També és un moment interessant per venir a la ciutat de Girona a finals d'octubre, per les Festes de Sant Narcís (patró de Girona), quan s'instal.len durant aquests dies atraccions de fires... i els gironins i visitants es reuneixen en motiu de festes en un dels parcs més emblemàtics, el parc de la Devesa, que sempre ha sigut un dels símbols de la ciutat, sobretot pels característics plàtans (plantats per primer cop al 1.859), curiosos per la seva gran alçada, inusual pel tipus d'arbre que és. Una part del parc és una zona ajardinada, la qual l'ha transformat en un indret tranquil i serè, apreciat per la majoria de ciutadans, que sempre tindran un moment per fer-hi una passejada endinsats en la seva calma i tranquil·litat.
 |
| Exposició temps de flors |
També és un moment interessant per venir a la ciutat de Girona a finals d'octubre, per les Festes de Sant Narcís (patró de Girona), quan s'instal.len durant aquests dies atraccions de fires... i els gironins i visitants es reuneixen en motiu de festes en un dels parcs més emblemàtics, el parc de la Devesa, que sempre ha sigut un dels símbols de la ciutat, sobretot pels característics plàtans (plantats per primer cop al 1.859), curiosos per la seva gran alçada, inusual pel tipus d'arbre que és. Una part del parc és una zona ajardinada, la qual l'ha transformat en un indret tranquil i serè, apreciat per la majoria de ciutadans, que sempre tindran un moment per fer-hi una passejada endinsats en la seva calma i tranquil·litat.
| ·Les llegendes |
Són cròniques populars
de la vida de la ciutat, que ens expliquen fins i tot algunes festes de Girona.
1. La Rambla i el carrer d'Argenteria
EL TARLÀ és el ninot que es penja cada any per les Fires. Era un acròbata que va entretenir a la gent del carrer
d'Argenteria durant una quarantena per una epidèmia. Més tard, s'explica
la seva relació amorosa amb la filla d'un pastisser. Un dia mentre anava a veure-la, el pare d'ella va arribar, es va amagar dins un sac de
farina fins que va esternudar fent xui- xui . Per evitar que el pare de
la noia el piqués, li va prometre casar-se amb ella i la recepta d'un dolç: el xuixo,
el dolç típic de Girona.
2. Plaça del Correu Vell
La fundació llegendària de Girona s'atribueix a un gegant, en Gerió, de tres caps o que tenia tres fills, que enrabiat, perquè Hèrcules li havia robat el ramat de bous, va pujar des de les Columnes d'Hèrcules fins a Girona, on finalment, va bastir el triangle de muralles de Geriona, Gerunda, Girona...
La fundació llegendària de Girona s'atribueix a un gegant, en Gerió, de tres caps o que tenia tres fills, que enrabiat, perquè Hèrcules li havia robat el ramat de bous, va pujar des de les Columnes d'Hèrcules fins a Girona, on finalment, va bastir el triangle de muralles de Geriona, Gerunda, Girona...
3. La Catedral
El seu sepulcre es troba dins la catedral. El comte de
Barcelona tenia dos fills bessons: Berenguer Ramon i Ramon Berenguer (Cap
d'Estopes). El comte va transmetre els comtats de Barcelona, Vic i Girona, als
dos germans amb l'obligació de governar-los de manera conjunta. Un dia que
havien anat de cacera Berenguer va assassinar el seu germà i amagà el cos, però
el falcó del Cap d'Estopes s'hi va quedar plorant pel seu amo fins que un pagès
el va sentir i va portar el cos fins a Girona. Durant el funeral, el falcó va
irrompre a la catedral i el cor que acompanyava l'acte de manera involuntària
repetia “Caïm matà Abel”. Un falcó esculpit a la porta de Sant Miquel, de camí
al Tresor i al claustre recorda aquesta llegenda.
4. Els Jardins de la Francesa
Una bruixa llançava pedres a la gent que assistia a
les innombrables processons que se celebraven a Girona. El Dia de Corpus, quan
era a punt de llançar una pedra, una veu va retrunyir per tota la ciutat dient:
“Si pedres tires, pedres tiraràs i en pedra et convertiràs”. I així, encara se
la pot veure convertida en la gàrgola que hi ha a la girola de la Catedral.
5. Passeig Arqueològic
El cementiri jueu de Montjuïc rebia el nom de Bou d'Or
per un fabulós bou daurat que, segons la llegenda, els jueus hi havien deixat
enterrat. Si algú el tocava irremeiablement acabava a l'infern. Una nit dos
nois joves, una mica contents, van trobar un home que els va prometre
portar-los fins al bou d'or. Era el dimoni, i quan estaven a punt de tocar el
tresor, van pregar a la Mare de Déu que els va fer saltar, transportant-los a
diferents llocs de la ciutat. Un d'ells es va agafar a la punxa del campanar de
Sant Feliu, i l'hem convertit en el responsable d'haver-lo escapçat.
6. Església de Sant Feliu
SANT NARCÍS
I LES MOSQUES
El sepulcre i la capella del sant patró de Girona ens
recorda una de les llegendes més tradicionals de la ciutat: durant un dels
tants setges que ha patit la ciutat. Segons les cròniques medievals, l’any
1285, Girona estava envoltada per les tropes franceses, i un grup d’assetjadors
va penetrar en l’església de Sant Feliu, aleshores fora muralla. Del cos del
bisbe màrtir van sortir unes mosques grosses i emprenyadores que van provocar
una gran mortaldat entre les tropes franceses i els cavalls que tenien. Davant
aquesta situació imprevista i miraculosa les tropes franceses van replegar-se,
i des de llavors cada vegada que la ciutat es veia involucrada en un nou
conflicte bèl·lic, la invocació a Sant Narcís i les seves mosques era
recurrent, i no sempre els desigs es feien realitat.
7. Plaça de Sant Feliu (La lleona)
Hi ha una dita popular: si vas a Girona has de fer un petó al cul de la lleona. És una manera fàcil d'expressar la voluntat de tornar a la ciutat, quedar-s'hi per sempre o d'aconseguir la ciutadania, i cal dir que no es considera un bon gironí qui no hagi complert el ritual. Som a l'únic lloc del món on la ciutadania s'aconsegueix d'una forma tan relativament senzilla, un petó al cul d'una lleona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada